Roster

Tot i que no li agraden les etiquetes la seva música es podria definir com rap, estimant-se amb el jazz i el soul.

Paula Grande va néixer per buidar-se amb la música i omplir amb ella a les persones. De formació autodidacta sempre recorda que la música és una eina transformadora que cura ferides i obra fronteres. Es dedica també a l’àmbit de la docència i l’activisme.

Paula Grande ha tingut l’oportunitat d’ensenyar la seva música i el seu art arreu del món, fent-se mereixedora en els seus viatges de diferents premis internacionals, com el 3r i l’Special Recognition Prize a la prestigiosa Shure Montreux Jazz Voice Competition de Suïssa (2013), o el premi al millor repertori lliure en el Jazz Voices de Lituània (2014).

També al 2014 i al 2015, va ser becada per la Montreux Jazz Artists Foundation, que en aquella edició comptava amb Quincy Jones al jurat, amb una residència a la Cité Internationalle Universitaire de Paris, a la Fondation Suisse – Pavillon le Corbusier. A més, aquell mateix any, va formar part de la Montreux Jazz Academy, junt amb altres 11 joves talents seleccionats d’arreu del món. També va formar part de la programació del Festival de Jazz de Montreux l’any 2015.

A l’abril del 2016 va treure el seu primer disc, Viatge Interestel·lar (Little Red Corvette Records) amb el que va girar per Catalunya, Espanya, França, Colòmbia i Cuba. El seu segon disc SóC (u98 Music) es va presentar a l’Auditori de Girona el setembre del 2018.

Country- folk de regadiu que a estones viatja al llunyà oest i ens fa aterrar a ribes dels paisatges surrealistes dalinians.

4 fustes (Satélite K 2018) és tercer disc de Ian Sala i el primer amb els Efectes Secundaris (Santi Careta i Marcel.li Bayer). Dos multi instrumentistes generadors d’atmosferes naturals  que reforcen l’univers musical particular i íntim de Ian Sala. Els seus anteriors treballs són EP Debut (2014) i De Can Brigola (2015), els dos autoeditats.

Ha presentat la seva música en espais, teatres i auditoris però sens dubte el que marca la diferència de la seva trajectòria és el fet d’haver fet gires en espais singulars com patis, terrats, castells o sales d’estar.

La seva feina ha estat reconeguda amb els següents premis: Premi millor lletra al Festival Altaveu (2015), guanyador 36é concurs de Cançó de Salitja (2014) i guanyador 16é concurs D’Horta-Guinardo (2013).

Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta i cantant sense cantar, ens ofereix, en paraules d’Eduard Bonet, “l’equilibri entre els seus contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el refús decidit i el compromís sincer, entre l’observació pura i l’actuació apassionada”.

L’art no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi arriben les barreres. L’autor corre al darrera de la poesia, que li resulta inatrapable, i de cop és ella que l’atrapa a ell. El seu material és la paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les pinzellades és l’aire que respirem. Musicalment és una barreja de tradional sard, paganianiana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades provençals dels temps prellullians.

Amb el seu ofici, ja sigui en forma de poesia, narrativa, dramatúrgia o poesia musicada ha creat, sens dubte, escola.

Cançons que naminen diu Namina, alter ego de Natàlia Miró do Nascimento. Artista tastaolletes, l’origen i objectiu de les seves inquietuts creatives i performàntiques es poden resumir en una sola voluntat i en un parell de paraules: expressar i comunicar.

Amb més de 20 anys de trajectòria i dos discos editats (Orlando i Ígnia) aquest 2019 presenta Ens endurem el vent (Microscopi).  Com a compositora ha desenvolupat una identitat singular que beu de fonts diverses i evoca una manera molt concreta de fer. 

Ha presentat el seu repertori en cites com el Músiques Sensibles, el BarnaSants o el Black Music Festival.

Pop d’autor amb sonoritats acústiques, tocs de pop rock barrejats amb els colors folkies de la mandolina, el violí o el banjo. Així és com descriu David Mauricio el seu primer disc Ocells Perduts (Microscopi, 2017)

Músic format al taller de Músics de Barcelona i a l’ESMUC, en l’especialitat de cant jazz.

El seu primer disc, estrenat a l’Auditori de Girona, va ser una molt bona carta de presentació i va comptar el suport del programa d’acompanyament de la Marfà de l’Ajuntament de Girona. Actualment s’està coent el seu segon disc.

Fusió de música folk d’arrels escandinava i catalana, els complexos ritmes balcànics o les malenconioses melodies jueves, així com també composicions pròpies. Aquests són Lofoten cello duo, un duet format per un noruec resident a Barcelona i un català expatriat a Viena. Aquests dos violoncel·listes treballen des del 2012 amb un repertori que pretén mostrar la rica i diversa tradició oral de la música europea, des de temps immemorials fins l’actualitat.

Amb 2 àlbums editats Lynx (2016 ) i Cervus (2018) que ja han estat presentats a Catalunya, Irlanda, Portugal, Àustria, Noruega i Bèlgica).

El duet format per Håvard Enstad és compositor, arranjador, pianista i violoncel·lista. També investiga i interpreta música tradicional de tot el món; de fet,

Lofoten neix amb la voluntat d’aprofundir en les seves arrels musicals escandinaves.

Carles Muñoz Camareroes forma com a músic del violoncel clàssic i periodista. Actualment cursa estudis de violoncel barroc i pedagogia del violoncel jazz i improvisació.

Lofoten neix amb la voluntat d’aprofundir en les arrels musicals escandinaves de Håvard Enstad sumades a l’interés de Carles Muñoz Camareroes per la música tradicional europea.

Synthpop despreocupat, així és com defineixen la seva música els ELLA ELLA, duo format per Marina Serra i Jaime Espinosa.

Les seves cançons sonen amb teixits elèctrics, bases, baix contundent i unes lletres que no van més enllà de la quotidianitat.

Giratorio feliz (2018) és el seu primer ep conformat per 5 temes grabats i produïts per Soundclub Studio  i com no pot ser d’una altra manera, segueixent sorprenent i innovant amb el seu projecte i el 2019 han presentat una edició en format K-7 (Edita la Servidumbre).

Mezzosoprano, música terapeuta i professora de cant. Titon Frauca ha dedicat els seus més de 40 anys de carrera a ensenyar als seus alumnes a descobrir les possibilitats de la seva veu perquè puguin transmetre els seus sentiments lliurement.

Com a artista ha realitzat concerts a diverses poblacions de Catalunya i Espanya així com a ciutats emblemàtiques com Nova York, Hong-Kong, Lima (Perú), Buenos Aires (Argentina) o Guanajuato (Mèxic).

Actualment els espectacles que presenta són:

L’altre llibre de les bèsties
Espectacle poètic amb música de Joan Sadurní i les veus de Titon Frauca i Ferran Frauca sobre textos de Salvador Sunyer. Un bestiari modern, mig en broma mig seriós, dedicat als infants aprenents de lector, als adolescents i a tots aquells que conserven l’esperit jove.

Cançons de l’altre costat de l’Atlàntic

Espectacle musical que proposa un viatge per cançons de llatinoamerica, especialment a l’Argentina i el Brasil, amb veu de Titon Frauca i piano de Joan Sadurní.

L’amo che move il sole e l’altre Stella

Una passejada per la música italiana des del s.XVI al s.XX amb veu de Titon Frauca i piano de Joan Sadurní.

Ballarina llicenciada en dansa contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona i formadora en tècniques de consciència corporal i correcció postural, especialment les del mètode Pilates, amb formació de l’Escola Stott Pilates. Les seves eines de treball es basen en els principis de la dansa clàssica.

Co-fundadora de la companyia Dansa en Blanc que sorgeix de l’activitat d’un grup de persones compromeses amb el respecte a la natura i la conservació del medi ambient.

I amb aquest objectiu creen l’obra Norfeu amb el ferm compromís d’educar mitjançant la creació artística envers l’ecologia.

L’espectacle narra una llegenda del folklore renaixentista empordanès que explica la formació miològica del Cap Norfeu, situat en un extrem del Cap de Creus.

Els membres de la companyia Dansa en Blanc són Sónia Piqué (coreògrafa i ballarina), Anna Vilalta (ballarina), Núria Abullí (violinista) , Marc Miserachs (monocordi), Jordi Rubió (creació musical) i Jordi Cortés (tècnic de so).

Poeta, rapsode, relatista, editor i performer, Ramon Bartrina, llicenciat en ciències ambientals, ens descobreix la poesia dels àtoms a través del la seva passió per l’univers de la paraula.

La seva poesia escènica es nodreix de l’Spoken Word i el Poetry Slam. Va ser guanyador de la 4ª edició del Slam Girona.

Co-fundador de l’editorial Edicions Tremendes també imparteix tallers per adults de poesia, rapsòdia, escriptura creativa i poetry slam. Ha creat i dirigeix un projecte de taller per a joves de poesia creativa i rapsòdia que actua ment està present en 4 instituts de Girona.

El 2015 va editar el seu primer llibre de poesia, O p m e i t (Edicions Tremendes) el qual ha presentat en format espectacle (música, rapsòdia, vídeo-poesia i dansa) per diversos teatres, espais i festivals de Catalunya, Madrid, Teruel, Saragossa, Illes Balears i el País Basc.

Entre la rapsòdia i la música, Ian Sala interpreta cançons del seu propi gènere (el country-folk de regadiu empordanès) acompanyat per una de les millors veus poètiques de Barcelona, Iñaki Nazabal, el mestre dels silencis (guanyador de l’slham Poetry L’Hospitalet 2015 y Santako Poetry Slam 2017).
Després de 70 actuacions per tot Catalunya, inclosa la gira per sales d’estar i animats per la resposta del públic, decideixen enregistrar un disc, Amanacer, que veurà la llum a la tardor del 2019.
Dos veus i un somni comú.
Si viviu aquesta experiència no riureu. No ballareu. No cantareu. Us aconsellem que no us ho perdeu.