Amel Labdouni · Gestió Cultural | Management | Estratègia Digital
Roster
Tot i que no li agraden les etiquetes la seva música es podria definir com rap, estimant-se amb el jazz i el soul.
Paula Grande va néixer per buidar-se amb la música i omplir amb ella a les persones. De formació autodidacta sempre recorda que la música és una eina transformadora que cura ferides i obra fronteres. Es dedica també a l’àmbit de la docència i l’activisme.
Paula Grande ha tingut l’oportunitat d’ensenyar la seva música i el seu art arreu del món, fent-se mereixedora en els seus viatges de diferents premis internacionals, com el 3r i l’Special Recognition Prize a la prestigiosa Shure Montreux Jazz Voice Competition de Suïssa (2013), o el premi al millor repertori lliure en el Jazz Voices de Lituània (2014).
També al 2014 i al 2015, va ser becada per la Montreux Jazz Artists Foundation, que en aquella edició comptava amb Quincy Jones al jurat, amb una residència a la Cité Internationalle Universitaire de Paris, a la Fondation Suisse – Pavillon le Corbusier. A més, aquell mateix any, va formar part de la Montreux Jazz Academy, junt amb altres 11 joves talents seleccionats d’arreu del món. També va formar part de la programació del Festival de Jazz de Montreux l’any 2015.
A l’abril del 2016 va treure el seu primer disc, Viatge Interestel·lar (Little Red Corvette Records) amb el que va girar per Catalunya, Espanya, França, Colòmbia i Cuba. El seu segon disc SóC (U98 Music) es va presentar a l’Auditori de Girona el setembre del 2018.
Actualment està apunt de presentar el seu tercer disc D.O.’s (denominación de orígenes) (U98 Music, 2022) amb el que Paula Grande ens ve a parlar de les persones que tenen una història de vida que no dona estatus social, que socialment no s’entén com a sinònim de qualitat i que lluny d’obrir-te mercats et tanca portes, una darrera de l’altra.
D.O.’s es presentat amb la senzillesa d’un format a trio, que a través del llenguatge del rap i els ritmes afrollatins, unes melodies que fan ballar i unes lletres que expliquen històries reals i palpables, fan reconèixer-se als altres en l’orgull i la festa de la lluita.
PROJECTE SELECCIONAT PEL PROGRAMADA D’ACOMPANYAMENT ARTÍSTIC DE LA MARFÀ 2021 (Ajuntament de Girona)
1 f. [LC] Sortida al camp per divertir-se, per descansar, etc., especialment la que comporta fer una menjada a l’aire lliure.
2 [LC] anar de vega [o fer una vega] Sortir al camp i fer-hi una menjada.
3 f. [LC] Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar.
La cuina i les feines de la llar; la religió, l’església i la fe cristiana; la vida íntima i la sexualitat; la maternitat i les cures… Durant els dos últims segles, els rols de les dones s’han concentrat en àmbits socials i culturals determinats, alguns clarament definits i d’altres totalment infranquejables. Inspirades en el cançoner en línia del projecte Càntut. Cançons de tradició oral, Paula Grande i Anna Ferrer presenten Vega, un disc que visibilitza i dóna veu a les mares, filles, nenes i joves de generacions passades.
Presenten un espectacle de gran càrrega visual i sonora que enllaça passat i present, amb elements tradicionals mesclats amb música llatina, rap o electrònica.
L’any 2017 en Khaled va arribar a Barcelona, tenia 21 anys i havia fugit sol de la guerra de Síria.
A partir de la seva necessitat de compartir aquella experiència convertida en ferida i de la nostra necessitat de plantejar una reflexió sobre els refugis va néixer aquesta instal·lació. Parlar dels refugis ens porta a reflexionar sobre els nostres privilegis i a reivindicar la nostra vulnerabilitat.
Khaled: camí de refugi es una instal·lació artística pluridisciplinar que gira entorn la idea de refugi. Aquesta instal·lació parteix de l’experiència i el testimoni de set artistes migrants i refugiats de diversos països que narren els seus propis camins de refugi.
La instal·lació proposa al visitant un recorregut obert i lliure que permet conèixer i establir contacte amb cadascuna d’aquestes experiències i testimonis. Plantegem el refugi com una necessitat universal i compartida: la necessitat que tenim tots de construir i generar espais segurs, espais d’escolta, d’estima i d’acollida. Cadascuna de les experiències es narra través d’un llenguatge artístic diferent. D’aquesta manera, és a través del so, de l’audiovisual, de la música, de l’art plàstic i de la il·luminació com el visitant pot anar reconeixent cadascuna de les experiències i vivències reals que es narren a la instal·lació.
Cada illa fa referència a un dels testimonis que han participat en el projecte i s’han construït amb materials de runa i reciclats: matèria de rebuig, sobrera invisible, sediment del sistema. D’aquesta manera s’hi representen possibles refugis, però també la dificultat de trobar-los o construir-los, al costat de múltiples violències, de pors i de desigs.
Parlem del cos com a contenidor d’emocions, com a canal expressiu, com a nexe entre l’exterior i l’interior.
Pell Endins és un ritual de sanació i una trobada amb els nostres cossos per explorar-los més enllà de la superfície. Treuren’s les crostes per tocar les ferides amb les mans. Pell endins parla dels cicles que configuren les nostres vides, com el cicle menstrual o els cicles emocionals. Mudem la pell i l’aixequem disposades a anar cap endins i posar la mirada en allò que no ens diem. Tenim la necessitat d’entendren’s a nosaltres mateixes i de convidar al públic a un viatge intern, de cos a cos.
Pell endins és una aproximació personal al cicle mestrual, un viatge col·lectiu de regla a regla on el públic transitarà per moments de dansa, monòleg, música en directe i performance poètica. Un espectacle imponent amb onze actrius a escena i de gran bellesa i contundència estètica. Celebrem la menarquia i el trànsit a través de les emocions. Perquè som mares i xamanes, donzelles i bruixes, anàrquiques, creatives i inestables. Totes i cadascuna de nosaltres.
Tot ha estat preparat per a un ritual iniciàtic en forma de garn banquet. El públic accedeix a la sala on s’hi troba quatre grans taules ben parades i distribuïdes rectangularment. Una de les taules, que funciona com a tarima escènica, s’hi situen els actors i actrius, a les altres, el públic.
Cançons que naminen diu Namina, alter ego de Natàlia Miró do Nascimento. Artista tastaolletes, l’origen i objectiu de les seves inquietuts creatives i performàntiques es poden resumir en una sola voluntat i en un parell de paraules: expressar i comunicar.
Amb més de 20 anys de trajectòria i tres discos editats Orlando, Ígnia i Ens endurem el vent (Microscopi). Com a compositora ha desenvolupat una identitat singular que beu de fonts diverses i evoca una manera molt concreta de fer. Ha presentat el seu repertori en cites com el Músiques Sensibles, el BarnaSants o el Black Music Festival.
Aquest 2022 Namina presenta el seu quart treball, Un Udol. Un Udol ofereix un viatge que beu de les arrels i les transforma, on el blues, la música brasilera, el folk i el jazz treuen el nas per vèncer la profilaxi emocional imposada. Cançons pròpies, composicions a quatre mans i versions portades al naminisme, Namina estrena banda i formats. La música guareix i amb aquesta voluntat de compartir el que fa bé és com Namina ens fa arribar aquest udol.
Accions de resistència mostra la distòpia d’una possible societat futura, on néixer, viure, treballar i morir esdevenen una peça més de l’intercanvi mercantil. A l’obra es barregen la creació documental, l’espai escènic i el text, creant una atmosfera postdramàtica que es situa entre la realitat i la ficció.
Accions de resistència és una critica i una reflexió sobre la incertesa a la qual estem sotmesos, i sobre el tipus de sistema econòmic que habitem i fem créixer. És una crítica a l’ordre mercantil a través de quatre accions de resistència: parir, caminar, no produir i morir. En una societat on l’eix vertebrador és el capital, la resistència a les regles imposades pot contribuir a crear llaços de reciprocitat entre nosaltres.
PREMI DE TEATRE BBVA 2020 AL MILLOR MUNTATGE TEATRAL
Verlaat és un projecte musical que va veure la llum al 2020 amb la publicació de tres singles autoproduïts (Juriol s’allarga, Sa vida va tope i Binimilà), que han servit com a preludi de la publicació del seus dos EP’s, Borps i abatzers (2021) i Verlaat (2022).
Verlaat són Josep Peñalver a les veus i teclats, Jaume Pérez a la guitarra, Miguel Sanjosé a la bateria, Cesc Pallicer al baix i Àngel Gelabert als teclats i percussions. Nascuts i vinculats a Menorca, aposten per fer cançons en català dialectal que reflecteixin la seva particular visió de la realitat de l’illa i de Barcelona, on viuen, d’una forma autoreflexiva i irònica sense deixar de banda el pensament crític i l’humor. L’estil narratiu de les lletres, que evoquen històries, pensaments i paisatges concrets i fàcilment identificables, es mescla amb ritmes pop, disco, funk i altres gèneres, de forma menys evident. Influenciats tant per artistes pròxims com llunyans, Verlaat no es casa amb cap estil musical, deixant la porta oberta a recursos de tota mena. Venen carregats de melodies que no pots deixar de cantar, de ritmes ballables i alegres i de lletres crítiques i connectades amb l’illa que els ha portat per diferents escenaris de Catalunya i Balears.
Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta i cantant sense cantar, ens ofereix, en paraules d’Eduard Bonet, “l’equilibri entre els seus contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el refús decidit i el compromís sincer, entre l’observació pura i l’actuació apassionada”.
L’art no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi arriben les barreres. L’autor corre al darrera de la poesia, que li resulta inatrapable, i de cop és ella que l’atrapa a ell. El seu material és la paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les pinzellades és l’aire que respirem. Musicalment és una barreja de tradional sard, paganianiana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades provençals dels temps prellullians.
Amb el seu ofici, ja sigui en forma de poesia, narrativa, dramatúrgia o poesia musicada ha creat, sens dubte, escola.
Poeta, rapsode, relatista, editor i performer, Ramon Bartrina, llicenciat en ciències ambientals, ens descobreix la poesia dels àtoms a través del la seva passió per l’univers de la paraula.
La seva poesia escènica es nodreix de l’Spoken Word i el Poetry Slam. Va ser guanyador de la 4ª edició del Slam Girona.
Co-fundador de l’editorial Edicions Tremendes també imparteix tallers per a adults de poesia, rapsòdia, escriptura creativa i poetry slam. Ha creat i dirigeix un projecte de taller per a joves de poesia creativa i rapsòdia que actualment està present en 4 instituts de Girona.
El 2015 va editar el seu primer llibre de poesia, O p m e i t (Edicions Tremendes) el qual ha presentat en format espectacle (música, rapsòdia, vídeo-poesia i dansa) per diversos teatres, espais i festivals de Catalunya, Madrid, Teruel, Saragossa, Illes Balears i el País Basc.
Luciferina és el nou espectacle polipoètic de Ramon Bartrina acompanyat de la veu de Coral Ríos, un baix, una caixa de ritmes i projeccions audiovisuals.
luciferina
1. f compost químic que s’utilitza per a l’obtenció de llum en éssers bioluminescents [ com en les cuques de llum]
És el camí des d’un inici primordial fins als nostres dies de la Lucy, l’australopithecus descoberta a Etiòpia datada en més de 3 milions d’anys. I aquí no està sola, l’acompanyen en un diàleg poètic les pedres protectores dels seus passos; i una veu en off que descriu el que envolta a la protagonista. Qui i com serà la Lucy al final de l’espectacle?
Ella és una de les artistes més innovadores de l’escena indie pop. No deixa de reinventar-se. Ara torna amb Roibén, el seu treball més arriscat, que explora a través de cançons temes transcendentals que travessen a tothom.
“Roibén neix de l’amistat, de compartir, d’un joc, un procés de col·laboració i experimentació amb Iván Ferreiro; un disc que va acabar sent el que és perquè es va obrir pas entre la foscor”, així defineix Guadi el seu nou treball.
Aquest és un disc de contrastos que sorprèn, que retrata la foscor i la llum que hi ha dins d’elles. De les contradiccions que ens conformen i ens defineixen. Com aquesta dicotomia entre el millor i el pitjor de la vida.
Així, el que va començar com un joc, com una cerca interior després de l’impacte de la doble creació de IMMERSIÓN amb Costures, amb la pandèmia pel mig, Roibén arriba en format vinil-CD com un tresor de col·leccionista, creat per a tota aquesta gent que es compromet amb Guadi Galego des de fa 25 anys.
En aquesta nova aventura que és Roibén, Guadi Galego estarà acompanyada de les artistes Vic Moliner, Paula Grande i Pau Brugada.
Entre la rapsòdia i la música, Ian Sala interpreta cançons del seu propi gènere (el country-folk de regadiu empordanès) acompanyat per una de les millors veus poètiques de Barcelona, Iñaki Nazabal, el mestre dels silencis (guanyador de l’slham Poetry L’Hospitalet 2015 y Santako Poetry Slam 2017).
Després de 70 actuacions per tot Catalunya, inclosa la gira per sales d’estar i animats per la resposta del públic, decideixen enregistrar un disc, Amanacer, que veurà la llum a la tardor del 2019.
Dos veus i un somni comú.
Si viviu aquesta experiència no riureu. No ballareu. No cantareu. Us aconsellem que no us ho perdeu.
Ballarina llicenciada en dansa contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona i formadora en tècniques de consciència corporal i correcció postural, especialment les del mètode Pilates, amb formació de l’Escola Stott Pilates. Les seves eines de treball es basen en els principis de la dansa clàssica.
Co-fundadora de la companyia Dansa en Blanc que sorgeix de l’activitat d’un grup de persones compromeses amb el respecte a la natura i la conservació del medi ambient.
I amb aquest objectiu creen l’obra Norfeu amb el ferm compromís d’educar mitjançant la creació artística envers l’ecologia.
L’espectacle narra una llegenda del folklore renaixentista empordanès que explica la formació miològica del Cap Norfeu, situat en un extrem del Cap de Creus.
Els membres de la companyia Dansa en Blanc són Sónia Piqué (coreògrafa i ballarina), Anna Vilalta (ballarina), Núria Abullí (violinista) , Marc Miserachs (monocordi), Jordi Rubió (creació musical) i Jordi Cortés (tècnic de so).